Yogyakarta

Després d'un llarg viatge, per fi arribem a Yogyakarta, o com ho diuen aquí Yogya. 

Només arribar hem buscat allotjament al barri de Malioboro (després de passar dos nits en aeroports i agafar 3 avions ens calia una bona dutxa i descansar). Ens guiem amb la única guia que hi ha d'Indonèsia: la Lonely Planet. I també per l'experiència pròpia d'haver estat a Àsia: cotxes, motos, cavalls i persones conviuen entre el caos de la ciutat, amb la contaminació i els tucs tucs aparcats per tot arreu. Filosofia de "sálvese quien pueda!" en mode-ON. 

Malioboro és el barri més proper a l'estació de tren i el més ben comunicat per arribar als temples. La nostra sorpresa ha estat la feinada que hem tingut per trobar lloc per dormir! Tots estaven Full... (Ja ens veia dormint a un tercer aeroport..). Per sort n'hem trobat un per 275.000 la nit (18 €).

Aquests 3 dies hem pogut visitar els dos temples més importants de l'illa de Java, el temple Borobudur i Prambanan (a les afores de Yogya). I a la mateixa ciutat, el palau del sultan, Kratón i el WaterCastle. En els dos primers temples tothom ens crida: Mister! Miss! You from?  Picture? A cada passa ens haviem de fer fotos amb indonesis, creiem que es sorprenien per l'alçada del Jordi i pels nostres nassos allargats, molt diferents dels seus axatats. Només reien i ens donaven les gràcies. S'ha de dir que el nucli de Yogyakarta no està gaire destinat als turistes, es fa difícil trobar llocs per menjar, que no sigui "menjar ràpid" en una taula a ras del terra.  

La primera sensació que ens acompanyarà durant tot el viatge és la HUMITAT. Estem en temporada seca!! Però la sensació de calor és molt alta, fins i tot dins del bus on hi ha aire condicionat el termòmetre marca 29,5 graus (i s'hi està mooolt bé en comparació al carrer..només suem). Encara no hem descobert el seu secret, però aquí ningú sua!! Tenen la pell ben seca. La gent és simpàtica, i sempre que poden intenten ajudar-te per guiar-te allà on vagis. Per moure'ns hem utilitzat el bis (bus), que ens ha costat 3000 rupies p/persona. Els trajectes són molt llargs, perquè el tràfic no el controla ningú i es produeixen aglomeracions i embusos. Per arribar al temple de Borobudur hem tardat 1h i 40 min. A més els hi agrada jugar al tetris, fan cabre 5 persones en el lloc d'1, i si la teva intenció és dormir no t'ho posen gens fàcil, els hi encanta posar la música a tot drap.

En general es veu un país poc avançat, amb molta vegetació i molts recursos, però una mica deixat. Aquí a Java predomina la religió musulmana, tot i que també trobem noies hinduistes que no porten el mocador, hem vist mesquites però no es diferencien gaire de les cases.

De moment els mosquits s'estan comportant. També ens acompanyen els nostres amics llargandaixos que fan la feina de l'autan!