Del viatge ens quedem amb l'experiència única de fer ràfting des de Pokhara a Chitwan, destacant les estones que ens tiravem al riu corrent avall i sentiem el relax absolut de la muntanya. També ens quedem amb les vistes precioses de les Anapurnes i la posta de sol del llac Pokhara.
El Nepal és calma, paisatges increibles, temples milenaris, reserves naturals i la gent és molt maca i amiga de tothom! Val molt la pena!
Els viatges nocturns i diürns al tren compartint vago amb una família nombrosa d'indis! Viure un festival nepalí al mig de Kathmandu i sentir l'emoció de la gent!
També el fet de veure tantíssima pobresa, molts i molts nens petits demanant menjar i rúpies pel carrer, sols, molt trist.
Ens va impactar l'estació de tren de Varanasi, milers de persones ocupant tota l'entrada de l'estació tant de dins com de fora, eren un mar de gent dormint, realment espectacular.
El trànsit com ja hem dit en altres entrades del blog, és una aventura! Cal dir que tot i ser tant caòtic, només vam veure un camió i un bus estampats, i un petit xoc entre dues motos que va provocar una petita discussió i a córrer! No hi ha normes a la Índia, per ningú, regna la llei del JO, primer passo jo i els altres ja em veuran. És bàsic imitar-los i només arribar començar a comportar-te com ells, si no vols rebre per totes bandes.
No són gent especialment pesada, no molesten al turista, procuren que et sentis a gust, tot i que en la majoria de ciutats que hem estat és complicat degut a la quantitat de merda que hi ha per tot arreu. Són molt i molt bruts, higiène cap ni una, per tant els escrúpols i les manies s'han de quedar a casa! Sobretot per la quantitat d'insectes que hi ha!
A la Índia a més hi ha molts creients en l'hinduisme i això es reflexa en les cerimònies diàries que es fan al voltant del Ganges, el riu sagrat. Va ser increible anar amb barca fins als crematoris de Varanasi i veure com els familiars mullaven els cossos fins a 5 vegades, el deixaven assecar, preparaven el foc, la llenya i al costat de tot això hi havia nens banyant-se i bevent aigua del mateix riu! O la casta més baixa rebuscant entre les aigues les joies dels morts..
A banda de pobresa i brutícia, val la pena conèixer la seva cultura, la seva gent, els animals exòtics i monuments com el Taj Mahal o l'Agra Fort que et posen la pell de gallina!
Hem intentat descriure el que ha estat el nostre viatge, però sens dubte s'ha de viure!
Rishikesh
L'últim dia a Kathmandu vam visitar l'estupa més important de la ciutat, i la que té més monos, per arribar-hi vam haver de pujar moltes escales! Després vam visitar la tercera Durbar Square que ens quedava: Patan. I a la tarda vam anar de compres.
L'endemà vam agafar l'avió de Kathmandu a Delhi. Un cop a Delhi vam tenir la sort de comprar els bitllets de tren que ens faltaven per marxar la mateixa nit cap a Haridwar. Hem passat tota la nit al tren, jo (Lourdes) quasi no he dormit pel mal de coll i l'aire acondicionat a tot drap. Ara estem dinant a Rishikesh on passarem els tres pròxims dies. Aquest és el poble on els Beatles hi van viure un mes i van inspirar-se per gravar un disc. És la ciutat del yoga per excel•lència! Passarem els últims dies aquí de relax, avui segurament ens farem un massatge ayurvèdic. Els massatges són barats, 1 hora i mitja, 5 o 7 euros.
Divendres agafem un altre nocturn cap a Delhi on passarem els darrers dos dies de viatge.
S'hi està molt bé aquí però... ja somniem en dormir en un llit decent, en menjar carn i peix, en dutxar-nos amb la boca oberta i poder-nos rentar les dents des de la pica i no des d'una ampolla d'aigua mineral.. jejej.
Apa, ens veiem a la tornada carn arrebossada!
L'endemà vam agafar l'avió de Kathmandu a Delhi. Un cop a Delhi vam tenir la sort de comprar els bitllets de tren que ens faltaven per marxar la mateixa nit cap a Haridwar. Hem passat tota la nit al tren, jo (Lourdes) quasi no he dormit pel mal de coll i l'aire acondicionat a tot drap. Ara estem dinant a Rishikesh on passarem els tres pròxims dies. Aquest és el poble on els Beatles hi van viure un mes i van inspirar-se per gravar un disc. És la ciutat del yoga per excel•lència! Passarem els últims dies aquí de relax, avui segurament ens farem un massatge ayurvèdic. Els massatges són barats, 1 hora i mitja, 5 o 7 euros.
Divendres agafem un altre nocturn cap a Delhi on passarem els darrers dos dies de viatge.
S'hi està molt bé aquí però... ja somniem en dormir en un llit decent, en menjar carn i peix, en dutxar-nos amb la boca oberta i poder-nos rentar les dents des de la pica i no des d'una ampolla d'aigua mineral.. jejej.
Apa, ens veiem a la tornada carn arrebossada!
Kathmandu-Bhaktapur
> Vam arribar a Kathmandu després d'un llarg trajecte de bus, i acompanyats de la Carol, una noia sevillana que vam conèixer al ràfting.
> Va costar una mica trobar un guesthouse que fos assequible per les nostres butxaques, però finalment el vam trobar, cèntric i al barri de Thamel (el més turístic de la vall). Els nepalins són molt diferents dels indis, són riallers, hospitalaris, però sobretot la societat en si es veu més moderna que a la Índia. La ciutat és caòtica però menys que les de la Índia, hi ha molta policia, entre ells moltes noies, i alguns dirigeixen el trànsit (uau!)
> L'endemà vam visitar la Durbar Square (7,5 euros!!), amb una targeta que ens van donar vam poder entrar a la nit també.
> Més tard vam anar a veure una zona de crematoris i temples hindús (Pashupatinath). Al temple principal només hi poden entrar els hindús.
> Vam dinar en un bareto apartat del tot, els plats eren molt picants, vam provar el "momos", una espècie de raviolis, però no ens va fer el pes. Els amos del bar eren molt simpàtics i amb ells vam poder parlar sobre les diferències entre el Nepal i la Índia. Després vam anar a l'estupa de Boudha, però no hi vam entrar, ja que els del bar ens havien dit que era molt més maca la de Swoyambhunath, que la visitariem més endavant.
> L'endemà vam anar a Bhaktapur: és un poble mooolt tranquil, pràcticament no hi ha trànsit i els carrers semblen trets de l'edat medieval. És molt xulo! La Durbar Square és més maca que la de Kathmandu.
> Per la tarda vam anar fins a Chiangu Narayan, un temple poc turístic, però val la pena perquè el trajecte amb bus recórrer un paisatge molt maco entre camps d'arròs. A Bhaktapur, vam sortir de nit a veure què s'hi coia als carrers, i ens vam trobar amb una processó! Semblava que veneréssin a un sant, però no sabem de què anava, tothom portava molt d'incens, vam acabar perfumats!
> L'endemà (ahir) vam tornar a Kathmandu, justament aquesta setmana ha coincidit amb el Festival Indra Jarta de la ciutat. Ahir era l'últim dia d'aquest festival, i el més espectacular. Sortia al carrer la deessa Kumari, una nena que viu en un temple de la Durbar Square tot l'any, i només surt al carrer en ocasió d'aquest festival. A més a més, també l'acompanyaven dues deesses més, la filla de Shiva i una altre. Als carrers hi havia mils de persones per assistir al festival, hi havia música, gent disfressada, i després de veure com tornaven la Kumari al temple, vam poder veure una dansa de màscares.
>
> Ara ens queda un dia i mig per estar aquí a Kathmandu, dimarts al migdia marxem cap a Delhi.
>
>
>
>
> Va costar una mica trobar un guesthouse que fos assequible per les nostres butxaques, però finalment el vam trobar, cèntric i al barri de Thamel (el més turístic de la vall). Els nepalins són molt diferents dels indis, són riallers, hospitalaris, però sobretot la societat en si es veu més moderna que a la Índia. La ciutat és caòtica però menys que les de la Índia, hi ha molta policia, entre ells moltes noies, i alguns dirigeixen el trànsit (uau!)
> L'endemà vam visitar la Durbar Square (7,5 euros!!), amb una targeta que ens van donar vam poder entrar a la nit també.
> Més tard vam anar a veure una zona de crematoris i temples hindús (Pashupatinath). Al temple principal només hi poden entrar els hindús.
> Vam dinar en un bareto apartat del tot, els plats eren molt picants, vam provar el "momos", una espècie de raviolis, però no ens va fer el pes. Els amos del bar eren molt simpàtics i amb ells vam poder parlar sobre les diferències entre el Nepal i la Índia. Després vam anar a l'estupa de Boudha, però no hi vam entrar, ja que els del bar ens havien dit que era molt més maca la de Swoyambhunath, que la visitariem més endavant.
> L'endemà vam anar a Bhaktapur: és un poble mooolt tranquil, pràcticament no hi ha trànsit i els carrers semblen trets de l'edat medieval. És molt xulo! La Durbar Square és més maca que la de Kathmandu.
> Per la tarda vam anar fins a Chiangu Narayan, un temple poc turístic, però val la pena perquè el trajecte amb bus recórrer un paisatge molt maco entre camps d'arròs. A Bhaktapur, vam sortir de nit a veure què s'hi coia als carrers, i ens vam trobar amb una processó! Semblava que veneréssin a un sant, però no sabem de què anava, tothom portava molt d'incens, vam acabar perfumats!
> L'endemà (ahir) vam tornar a Kathmandu, justament aquesta setmana ha coincidit amb el Festival Indra Jarta de la ciutat. Ahir era l'últim dia d'aquest festival, i el més espectacular. Sortia al carrer la deessa Kumari, una nena que viu en un temple de la Durbar Square tot l'any, i només surt al carrer en ocasió d'aquest festival. A més a més, també l'acompanyaven dues deesses més, la filla de Shiva i una altre. Als carrers hi havia mils de persones per assistir al festival, hi havia música, gent disfressada, i després de veure com tornaven la Kumari al temple, vam poder veure una dansa de màscares.
>
> Ara ens queda un dia i mig per estar aquí a Kathmandu, dimarts al migdia marxem cap a Delhi.
>
>
>
>
Pokhara-Chitwan
Després de Lumbini vam anar a Pokhara, el viatge van ser un total de 10 hores en bus, fent una parada per "dinar" (nosaltres no vam menjar res del que ens oferien perquè feia molt mala pinta, vam ser incapaços de provar-ho). Vam comprar unes galetes, fins que vam arribar a Pokhara, allí de seguida vam trobar un hotel, tots estan a la zona del llac. Pokhara es molt turístic, està molt orientat als trekkings. Alli vam agafar una barca, vam caminar fins a veure la Pagoda i vam veure els Anapurnes (fantàstics!). Allà vam contractar un pack on anaven varies coses incloses: ràfting de Pokhara a Chitwan (era la nostra propera destinació), transport amb jeep i bus fins a Khatmandu, safari amb elefants al Parc Nacional de Chitwan, bany amb elefants, programa Cultural de dansa nepalí, passeig amb canoes i caminata per la jungla, més el menjar i dues nits d'hotel a Chitwan. El ràfting va ser una experiència brutal! Tot el demés també ens va agradar molt, en particular el bany amb elefant!
Avui ja marxem cap a Khatmandu.
Fins la pròxima!
Avui ja marxem cap a Khatmandu.
Fins la pròxima!
Nepal: Lumbini
Va ser una odissea arribar fins al Nepal! A les 7 i mitja vam arribar en tren a Gorakhpur, allà vam agafar un bus que amb punxada de roda inclosa va tardar unes 4 hores en arribar a la frontera. Un cop allà vam fer els tràmits del visat, vam canviar moneda, i vam agafar un bus que ens va portar fins l'estació de busos. Allà un darrer bus ens va portar fins a Lumbini (no cal dir la qualitat de les carreteres ni dels busos!). A Lumbini vam entrar al primer Guesthouse que vam trobar, sense fer lletjos a res! Després de dinar, cap a les 5 vam llogar unes bicis per donar un tomb per la zona dels temples i també per anar a veure el lloc de naixement de Buddha. El primer contacte amb el Nepal va ser molt bonic, els paisatges i els llacs que hi ha són preciosos. A banda de la gent, que semblen més moderns que a la Índia i en general són més tranquils. Potser perquè Lumbini és un poble, però aquí no es respira el caos hindú!
Varanasi
A l'hora d'esmorzar ens vam trobar amb una parella de gallegs amb els que vam decidir anar a negociar una barca. Vam anar amb ells a visitar el crematori principal (Manikarnika Ghat) i un suposat guia ens va explicar com funciona tot el ritual que fan les famílies. El senyor que ens va ajudar a trobar el crematori ens va voler portar a la seva botiga de seda, típic d'aquesta ciutat. Allà vam passar mig matí regatejant, fins que vam treure el que creiem que és un bon preu, juntament amb els gallegs.
Després cadascu va anar a dinar pel seu compte. Per fer temps fins l'hora de les barques vam donar tombs pels carrerons estrets fins que la calor i el cansament va poder amb nosaltres, i vam decidir comprar 3 pantalons per 500 rupies (7,57€). --> a les botigues els ventiladors s'agraeixen.
Després ens vam trobar amb l'altre parella al Ghat Dasashwamedh, des del qual vam agafar la barca que ens portaria per tota la costa vorejant els diferents Ghats que té el Ganges. Els ghats són les escales on la gent es banya, beu aigua del riu, fan cerimònies amb foc, etc.
A mesura que avançavem amb la barca s'anava fent de nit, fins que vam arribar al crematori on vam poder veure des d'uns 10 m. de distància la cerimònia de cremació. Va ser flipant!
Després d'això amb els gallegs vam decidir anar a tombar pels carrerons que comuniquen als Ghats, així vam anar a parar al Kedar Ghat. En aquest ghat vam presenciar el Puja, una cerimònia de culte al Ganges, en la qual vam fer la ofrena de la llum al riu.
Ens quedava molta nit per endavant, ja que agafavem un tren a les 00:40, així que vam anar a l'hotel a descansar del caos de la ciutat. Més tard al mateix hotel vam sopar amb els gallegs i ens vam despedir d'ells. Vam marxar a l'estació i vam agafar el tren amb una mica de retard.
Direcció Nepal!
Agra i Varanasi
Eii!
Ja hem anat a Jaipur, Agra i ara estem a Varanasi!
Ja hem vist el Taj Mahal!
És molt emocionant!! Ahir hi vam dedicar un dia sencer gairebe. Nomes vam estar al Taj i a l'Agra Fort, molt molt bonic!
De fet es lo mes bonic q veurem del viatge en quan a monuments i aixi. Hi ha ciutats q ho tenen mes ben cuidat q altres, pero en general no cuiden gairebe res. Molts palaus no tenen les incrustacions de pedres precioses pq les han robat, i està bastant deteriorat.
Avui hem passat tota la nit al tren, més de 12 hores.
Ara mateix temperatura sensacio: 43 graus.. Us podeu imaginar q amb prou feines ens movem gaire, fa tanta humitat que estem xops!
Ara ja fa una estona q estem a l'hotel descansant una mica x dutxarnos que feia un dia i mig que no ho feiem i es necessita molt!
Avui hem triat un bon hotel, "Ganpati Hotel", es guapissim, té una terrassa amb vistes al Ganges.
Ara anirem a negociar el preu d'una barca, per anar a fer un passeig pel Ganges dema abans que surti el sol, per veure tot els crematoris i els Ghats.
El menjar es bo i la gent ens tracta molt bé! Hi ha molta pobresa però...és un altre món.
La ciutat es un lavabo municipal, tot es bruticia i piles de merda, vaques famèliques pel carrer, i mil animals diferents circulen pels carrers igual que nosaltres. Ens movem sempre amb rickshaw, sort d'aquests! És el millor invent que tenen, a part del tren!
Bé, el Jordi avui comença a estar una mica malament de la panxa, creiem que és d'algun postre que va menjar ahir. Jo estic bé de moment, i que duri! A veure si es millora aviat el Jordi. Fins a la propera!
Jaipur
Hoy hemos visitado realmente Jaipur. Lo de ayer fue más bien una toma de
contacto.
Primero hemos desayunado en la terraza del hotel, donde hemos aprovechado para enviar la crónica anterior. El desayuno ha consistido en un bol de cereales pastosos, un zumo de naranja y unas tostadas con mantequilla y mermelada.
Una vez desayunados hemos montado en un rickshaw a pedales que nos ha llevado a la Old City, donde hemos cogido un bus público hasta Ambert Fort. Hemos ido sentados al lado del conductor.
Ambert Fort es grande pero en poco más de una hora está visto. Para volver a la ciudad hemos cogido otro bus público. Esta vez nos ha tocado ir de pie enlatados. Gracias a un guiri hemos descubierto que a la ida nos cobraron el doble del precio real, que son 10rp (0.15€).
Una vez en la Old City hemos visitado el Palacio de los Vientos. Allí hemos estado un buen rato hablando con un chico que hacia encuestas a extranjeros.
Después hemos hecho una rápida visita al Observatorio. Aquí se podían ver antiguas construcciones que servían para calcular la posición de las estrellas entre otros. Allí hemos hecho una pequeña sesión de fotos con una pareja india que nos lo ha pedido. Ya nos ha pasado varias veces en el viaje. Creo que lo hacen por Lourdes, que al ser muy blanca y con ojos azules les choca mucho.
Después hemos visitado el City Palace. Aquí dentro tienen pequeñas muestras de ropa y armas antiguas.
Al salir nos hemos encontrado por casualidad con el chico de las encuestas y nos ha acompañado, por petición nuestra, a una calle con varios restaurantes. Allí no hemos comido muy bien, una minipizza y agua pero un poco caro para ser la India.
De allí nos hemos acercado a un templo que había al lado con unos cuantos monos. Después hemos paseado un rato por un mercado al aire libre con muchas paradas. Era un mercado auténtico para indios pero no hemos comprado nada.
Tras esto hemos cogido un rickshaw hasta el hotel. Una vez allí hemos subido a la terraza del hotel para tomar una cerveza y conectarnos a internet.
Cena, jamón envasado con pan bimbo comprado aquí, ducha y cama.
Primero hemos desayunado en la terraza del hotel, donde hemos aprovechado para enviar la crónica anterior. El desayuno ha consistido en un bol de cereales pastosos, un zumo de naranja y unas tostadas con mantequilla y mermelada.
Una vez desayunados hemos montado en un rickshaw a pedales que nos ha llevado a la Old City, donde hemos cogido un bus público hasta Ambert Fort. Hemos ido sentados al lado del conductor.
Ambert Fort es grande pero en poco más de una hora está visto. Para volver a la ciudad hemos cogido otro bus público. Esta vez nos ha tocado ir de pie enlatados. Gracias a un guiri hemos descubierto que a la ida nos cobraron el doble del precio real, que son 10rp (0.15€).
Una vez en la Old City hemos visitado el Palacio de los Vientos. Allí hemos estado un buen rato hablando con un chico que hacia encuestas a extranjeros.
Después hemos hecho una rápida visita al Observatorio. Aquí se podían ver antiguas construcciones que servían para calcular la posición de las estrellas entre otros. Allí hemos hecho una pequeña sesión de fotos con una pareja india que nos lo ha pedido. Ya nos ha pasado varias veces en el viaje. Creo que lo hacen por Lourdes, que al ser muy blanca y con ojos azules les choca mucho.
Después hemos visitado el City Palace. Aquí dentro tienen pequeñas muestras de ropa y armas antiguas.
Al salir nos hemos encontrado por casualidad con el chico de las encuestas y nos ha acompañado, por petición nuestra, a una calle con varios restaurantes. Allí no hemos comido muy bien, una minipizza y agua pero un poco caro para ser la India.
De allí nos hemos acercado a un templo que había al lado con unos cuantos monos. Después hemos paseado un rato por un mercado al aire libre con muchas paradas. Era un mercado auténtico para indios pero no hemos comprado nada.
Tras esto hemos cogido un rickshaw hasta el hotel. Una vez allí hemos subido a la terraza del hotel para tomar una cerveza y conectarnos a internet.
Cena, jamón envasado con pan bimbo comprado aquí, ducha y cama.
Namaste
Escribo en castellano porqué el autocompletar del móvil no tiene catalán.
Los vuelos fueron perfectos y sin retraso. Lo malo es que no nos dieron tapones y antifaz. El primero era vuelo diurno y el segundo demasiado corto (explicación azafatas)
Una vez en Delhi pasamos frontera y recogimos mochilas sin incidentes. Compramos rupias a 66 rupias por €. Negociamos un taxi oficial prepagado que por 520rp nos llevó a Gurgaon. Ahí teníamos que coger un tren hasta Jaipur.
El trayecto en taxi fue un poco especial porqué no le iban bien las luces. Por suerte había poco tráfico.
Lo poco que vimos del pueblo parece un poco de mala muerte. Sólo cerca de la estación vimos algunas casas que, para ser la India, deben ser de ricos.
En la estación ya tuvimos nuestro primer impacto. Había mucha gente tirada por el suelo durmiendo. Nos faltaban 2 horas para salir así que nos sentamos en un rincón del andén.
Allí vimos pasar de todo. Gente muy miserable y otros mucho más acomodados (especialmente cuando ya había salido el sol). También había muchos perros callejeros muy sucios pero dóciles como mínimo.
La primera sensación es que la gente no tiene ningún tipo de vergüenza. Si te quieren mirar 20 veces en un minuto lo hacen. Mean en cualquier lado. Se rascan impunemente cualquier parte de su cuerpo delante tuyo etc...
En la estación todo el mundo cruza las vías saltando. Ni paso a nivel ni nada parecido existe. Y cuando llega un tren hay carreras por todos lados. En los vagones más sencillos vemos gente cogida del asidero de las puertas. Si el tren llega a la otra vía los que bajan salen por las vías, no por el andén, ya que la salida está en nuestro lado y así van más rápido.
Finalmente llega nuestro tren con 40' de retraso. Nos montamos en un vagón de "gente bien" con lo que vamos muy cómodos. Nos sirven té con galletas. El té lo rechazamos por no estar seguros de si es agua hervida o no. También nos dan botella de agua mineral.
Y por fin llegamos a Jaipur. Allí nos viene una oleada de gente para ofrecerse a llevarnos. Los rechazamos ya que el hotel está cerca. El hotel está limpio y la habitación es generosa. Intentamos usar el wifi pero no lo conseguimos.
Salimos fuera y cogemos un rickshaw que nos lleva a un restaurante muy barato y recomendado en muchos sitios. Allí comemos entre los dos un plato de puré de patatas, dos platos de espaguetis "chinos", agua de litro y una pepsi por 296rp (4.48€).
Al salir volvemos con el rickshaw de antes (ya habíamos quedado antes) para que nos diese una vuelta por la Old City.
La conducción allí es de traca. En un minuto puedes estar apunto de tener unos 10 accidentes, os juro que no exagero. Coches, autobuses, camiones, motos, bicis, rickshaws, peatones, vacas... Todo es un caos absoluto, controlado a base de claxon, donde se supone que se conduce por la izquierda. Aunque está claro que la norma se transforma en una simple recomendación. Sorprendentemente voy muy tranquilo. No sé si por la pericia de los conductores o por ver que las velocidades son bajas y que tampoco puedes tener un gran accidente.
Durante la visita nos llevan a una tienda de joyas en las que, al decir que somos estudiantes (vendemos la moto de estudiantes y que ya hemos estado antes en el país para regatear mejor), nos ofrecen unos collares supuestamente de piedras buenas por 200rp (3€). Por el precio y la pinta tienen que ser falsos así que no compramos nada.
Luego nos llevan a una tienda de textiles. Allí Lourdes se compra un pashmina por 950rp(14.4€) con un precio de salida de 1950rp(29.5€). También se compra un pantalón bombacho por 400rp(6€) y yo uno normal de hippie por 600rp(9€). El mío me lo han hecho a medida.
Creo que la pashmina la hemos negociado bien porqué se ve buena. Pero en los pantalones nos han tangado un poco. Bueno, al menos nos hemos quitado el mono de compras.
De allí nos han llevado, ya por último, al cine Raj Mandir. A Lourdes le hacía ilusión ver una película aquí. Compramos las entradas por 100rp(1.5€) cada uno. La antesala está muy decorada y es preciosa. La sala es enorme, creo recordar que la capacidad era de unas 500-600 personas.
La película es de acción pero con toques de humor. No entendemos nada pero se va siguiendo. La pantalla es muy grande y se ve MUY bien. En las escenas de acción la gente chilla y se emociona mucho. A media película nos vamos ya que nos estamos durmiendo (llevamos 33 horas a base de cabezadas).
Cogemos un rickshaw por 50rp(0.76€) (nos pedían 100rp) y llegamos al hotel. Cenamos un paquete de queso envasado al vacío que traía Lourdes de casa. Ducha y cama a las 20:30.
Enviado desde mi Windows Phone
Los vuelos fueron perfectos y sin retraso. Lo malo es que no nos dieron tapones y antifaz. El primero era vuelo diurno y el segundo demasiado corto (explicación azafatas)
Una vez en Delhi pasamos frontera y recogimos mochilas sin incidentes. Compramos rupias a 66 rupias por €. Negociamos un taxi oficial prepagado que por 520rp nos llevó a Gurgaon. Ahí teníamos que coger un tren hasta Jaipur.
El trayecto en taxi fue un poco especial porqué no le iban bien las luces. Por suerte había poco tráfico.
Lo poco que vimos del pueblo parece un poco de mala muerte. Sólo cerca de la estación vimos algunas casas que, para ser la India, deben ser de ricos.
En la estación ya tuvimos nuestro primer impacto. Había mucha gente tirada por el suelo durmiendo. Nos faltaban 2 horas para salir así que nos sentamos en un rincón del andén.
Allí vimos pasar de todo. Gente muy miserable y otros mucho más acomodados (especialmente cuando ya había salido el sol). También había muchos perros callejeros muy sucios pero dóciles como mínimo.
La primera sensación es que la gente no tiene ningún tipo de vergüenza. Si te quieren mirar 20 veces en un minuto lo hacen. Mean en cualquier lado. Se rascan impunemente cualquier parte de su cuerpo delante tuyo etc...
En la estación todo el mundo cruza las vías saltando. Ni paso a nivel ni nada parecido existe. Y cuando llega un tren hay carreras por todos lados. En los vagones más sencillos vemos gente cogida del asidero de las puertas. Si el tren llega a la otra vía los que bajan salen por las vías, no por el andén, ya que la salida está en nuestro lado y así van más rápido.
Finalmente llega nuestro tren con 40' de retraso. Nos montamos en un vagón de "gente bien" con lo que vamos muy cómodos. Nos sirven té con galletas. El té lo rechazamos por no estar seguros de si es agua hervida o no. También nos dan botella de agua mineral.
Y por fin llegamos a Jaipur. Allí nos viene una oleada de gente para ofrecerse a llevarnos. Los rechazamos ya que el hotel está cerca. El hotel está limpio y la habitación es generosa. Intentamos usar el wifi pero no lo conseguimos.
Salimos fuera y cogemos un rickshaw que nos lleva a un restaurante muy barato y recomendado en muchos sitios. Allí comemos entre los dos un plato de puré de patatas, dos platos de espaguetis "chinos", agua de litro y una pepsi por 296rp (4.48€).
Al salir volvemos con el rickshaw de antes (ya habíamos quedado antes) para que nos diese una vuelta por la Old City.
La conducción allí es de traca. En un minuto puedes estar apunto de tener unos 10 accidentes, os juro que no exagero. Coches, autobuses, camiones, motos, bicis, rickshaws, peatones, vacas... Todo es un caos absoluto, controlado a base de claxon, donde se supone que se conduce por la izquierda. Aunque está claro que la norma se transforma en una simple recomendación. Sorprendentemente voy muy tranquilo. No sé si por la pericia de los conductores o por ver que las velocidades son bajas y que tampoco puedes tener un gran accidente.
Durante la visita nos llevan a una tienda de joyas en las que, al decir que somos estudiantes (vendemos la moto de estudiantes y que ya hemos estado antes en el país para regatear mejor), nos ofrecen unos collares supuestamente de piedras buenas por 200rp (3€). Por el precio y la pinta tienen que ser falsos así que no compramos nada.
Luego nos llevan a una tienda de textiles. Allí Lourdes se compra un pashmina por 950rp(14.4€) con un precio de salida de 1950rp(29.5€). También se compra un pantalón bombacho por 400rp(6€) y yo uno normal de hippie por 600rp(9€). El mío me lo han hecho a medida.
Creo que la pashmina la hemos negociado bien porqué se ve buena. Pero en los pantalones nos han tangado un poco. Bueno, al menos nos hemos quitado el mono de compras.
De allí nos han llevado, ya por último, al cine Raj Mandir. A Lourdes le hacía ilusión ver una película aquí. Compramos las entradas por 100rp(1.5€) cada uno. La antesala está muy decorada y es preciosa. La sala es enorme, creo recordar que la capacidad era de unas 500-600 personas.
La película es de acción pero con toques de humor. No entendemos nada pero se va siguiendo. La pantalla es muy grande y se ve MUY bien. En las escenas de acción la gente chilla y se emociona mucho. A media película nos vamos ya que nos estamos durmiendo (llevamos 33 horas a base de cabezadas).
Cogemos un rickshaw por 50rp(0.76€) (nos pedían 100rp) y llegamos al hotel. Cenamos un paquete de queso envasado al vacío que traía Lourdes de casa. Ducha y cama a las 20:30.
Enviado desde mi Windows Phone
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)
Entrades
