Banyuwangi

Per fi arribem a Banyuwangi (a l'est de Java). Teníem la idea de contractar un jeep que ens portés fins al volcà Ijen de matinada per poder veure el "blue fire" i l'extracció del sofre ben d'aprop. Banyuwangi és un poble semi desert, i els treballadors de l'hotel on vam dormir no parlaven anglès. Vam intentar contractar-ho des del mateix hotel per telèfon, i ens demanaven 500.000 rp. (33€ en total), però ens va semblar car i no vam acceptar. 

Buscant algun lloc per sopar, vam veure un "guiri" i vam decidir preguntar-li si tenia pensat fer l'excursió de l'Ijen per fer-la plegats i estalviar costos. Va resultar que el "guiri" era un madrileny amb pinta d'escocès, anomenat Aitor. L'Aitor anava acompanyat de l'Anggit, un noi indonesi molt trempat. Ens va explicar que feia 10 dies que havia conegut a l'Anggit en una estació de bus i des d'ençà viatjaven junts, tot creuant Java. De seguida ens vam posar d'acord per anar tots quatre junts i aprofitar els coneixements de l'Anggit per escapar de la "mafia del transport" (Anggit dixit). 

Vam quedar per l'endemà a les 6. Al final vam sopar una merda de pizza cara i petita en un local de menjar ràpid. 

Continuarà...