Del viatge ens quedem amb l'experiència única de fer ràfting des de Pokhara a Chitwan, destacant les estones que ens tiravem al riu corrent avall i sentiem el relax absolut de la muntanya. També ens quedem amb les vistes precioses de les Anapurnes i la posta de sol del llac Pokhara.
El Nepal és calma, paisatges increibles, temples milenaris, reserves naturals i la gent és molt maca i amiga de tothom! Val molt la pena!
Els viatges nocturns i diürns al tren compartint vago amb una família nombrosa d'indis! Viure un festival nepalí al mig de Kathmandu i sentir l'emoció de la gent!
També el fet de veure tantíssima pobresa, molts i molts nens petits demanant menjar i rúpies pel carrer, sols, molt trist.
Ens va impactar l'estació de tren de Varanasi, milers de persones ocupant tota l'entrada de l'estació tant de dins com de fora, eren un mar de gent dormint, realment espectacular.
El trànsit com ja hem dit en altres entrades del blog, és una aventura! Cal dir que tot i ser tant caòtic, només vam veure un camió i un bus estampats, i un petit xoc entre dues motos que va provocar una petita discussió i a córrer! No hi ha normes a la Índia, per ningú, regna la llei del JO, primer passo jo i els altres ja em veuran. És bàsic imitar-los i només arribar començar a comportar-te com ells, si no vols rebre per totes bandes.
No són gent especialment pesada, no molesten al turista, procuren que et sentis a gust, tot i que en la majoria de ciutats que hem estat és complicat degut a la quantitat de merda que hi ha per tot arreu. Són molt i molt bruts, higiène cap ni una, per tant els escrúpols i les manies s'han de quedar a casa! Sobretot per la quantitat d'insectes que hi ha!
A la Índia a més hi ha molts creients en l'hinduisme i això es reflexa en les cerimònies diàries que es fan al voltant del Ganges, el riu sagrat. Va ser increible anar amb barca fins als crematoris de Varanasi i veure com els familiars mullaven els cossos fins a 5 vegades, el deixaven assecar, preparaven el foc, la llenya i al costat de tot això hi havia nens banyant-se i bevent aigua del mateix riu! O la casta més baixa rebuscant entre les aigues les joies dels morts..
A banda de pobresa i brutícia, val la pena conèixer la seva cultura, la seva gent, els animals exòtics i monuments com el Taj Mahal o l'Agra Fort que et posen la pell de gallina!
Hem intentat descriure el que ha estat el nostre viatge, però sens dubte s'ha de viure!
Rishikesh
L'últim dia a Kathmandu vam visitar l'estupa més important de la ciutat, i la que té més monos, per arribar-hi vam haver de pujar moltes escales! Després vam visitar la tercera Durbar Square que ens quedava: Patan. I a la tarda vam anar de compres.
L'endemà vam agafar l'avió de Kathmandu a Delhi. Un cop a Delhi vam tenir la sort de comprar els bitllets de tren que ens faltaven per marxar la mateixa nit cap a Haridwar. Hem passat tota la nit al tren, jo (Lourdes) quasi no he dormit pel mal de coll i l'aire acondicionat a tot drap. Ara estem dinant a Rishikesh on passarem els tres pròxims dies. Aquest és el poble on els Beatles hi van viure un mes i van inspirar-se per gravar un disc. És la ciutat del yoga per excel•lència! Passarem els últims dies aquí de relax, avui segurament ens farem un massatge ayurvèdic. Els massatges són barats, 1 hora i mitja, 5 o 7 euros.
Divendres agafem un altre nocturn cap a Delhi on passarem els darrers dos dies de viatge.
S'hi està molt bé aquí però... ja somniem en dormir en un llit decent, en menjar carn i peix, en dutxar-nos amb la boca oberta i poder-nos rentar les dents des de la pica i no des d'una ampolla d'aigua mineral.. jejej.
Apa, ens veiem a la tornada carn arrebossada!
L'endemà vam agafar l'avió de Kathmandu a Delhi. Un cop a Delhi vam tenir la sort de comprar els bitllets de tren que ens faltaven per marxar la mateixa nit cap a Haridwar. Hem passat tota la nit al tren, jo (Lourdes) quasi no he dormit pel mal de coll i l'aire acondicionat a tot drap. Ara estem dinant a Rishikesh on passarem els tres pròxims dies. Aquest és el poble on els Beatles hi van viure un mes i van inspirar-se per gravar un disc. És la ciutat del yoga per excel•lència! Passarem els últims dies aquí de relax, avui segurament ens farem un massatge ayurvèdic. Els massatges són barats, 1 hora i mitja, 5 o 7 euros.
Divendres agafem un altre nocturn cap a Delhi on passarem els darrers dos dies de viatge.
S'hi està molt bé aquí però... ja somniem en dormir en un llit decent, en menjar carn i peix, en dutxar-nos amb la boca oberta i poder-nos rentar les dents des de la pica i no des d'una ampolla d'aigua mineral.. jejej.
Apa, ens veiem a la tornada carn arrebossada!
Kathmandu-Bhaktapur
> Vam arribar a Kathmandu després d'un llarg trajecte de bus, i acompanyats de la Carol, una noia sevillana que vam conèixer al ràfting.
> Va costar una mica trobar un guesthouse que fos assequible per les nostres butxaques, però finalment el vam trobar, cèntric i al barri de Thamel (el més turístic de la vall). Els nepalins són molt diferents dels indis, són riallers, hospitalaris, però sobretot la societat en si es veu més moderna que a la Índia. La ciutat és caòtica però menys que les de la Índia, hi ha molta policia, entre ells moltes noies, i alguns dirigeixen el trànsit (uau!)
> L'endemà vam visitar la Durbar Square (7,5 euros!!), amb una targeta que ens van donar vam poder entrar a la nit també.
> Més tard vam anar a veure una zona de crematoris i temples hindús (Pashupatinath). Al temple principal només hi poden entrar els hindús.
> Vam dinar en un bareto apartat del tot, els plats eren molt picants, vam provar el "momos", una espècie de raviolis, però no ens va fer el pes. Els amos del bar eren molt simpàtics i amb ells vam poder parlar sobre les diferències entre el Nepal i la Índia. Després vam anar a l'estupa de Boudha, però no hi vam entrar, ja que els del bar ens havien dit que era molt més maca la de Swoyambhunath, que la visitariem més endavant.
> L'endemà vam anar a Bhaktapur: és un poble mooolt tranquil, pràcticament no hi ha trànsit i els carrers semblen trets de l'edat medieval. És molt xulo! La Durbar Square és més maca que la de Kathmandu.
> Per la tarda vam anar fins a Chiangu Narayan, un temple poc turístic, però val la pena perquè el trajecte amb bus recórrer un paisatge molt maco entre camps d'arròs. A Bhaktapur, vam sortir de nit a veure què s'hi coia als carrers, i ens vam trobar amb una processó! Semblava que veneréssin a un sant, però no sabem de què anava, tothom portava molt d'incens, vam acabar perfumats!
> L'endemà (ahir) vam tornar a Kathmandu, justament aquesta setmana ha coincidit amb el Festival Indra Jarta de la ciutat. Ahir era l'últim dia d'aquest festival, i el més espectacular. Sortia al carrer la deessa Kumari, una nena que viu en un temple de la Durbar Square tot l'any, i només surt al carrer en ocasió d'aquest festival. A més a més, també l'acompanyaven dues deesses més, la filla de Shiva i una altre. Als carrers hi havia mils de persones per assistir al festival, hi havia música, gent disfressada, i després de veure com tornaven la Kumari al temple, vam poder veure una dansa de màscares.
>
> Ara ens queda un dia i mig per estar aquí a Kathmandu, dimarts al migdia marxem cap a Delhi.
>
>
>
>
> Va costar una mica trobar un guesthouse que fos assequible per les nostres butxaques, però finalment el vam trobar, cèntric i al barri de Thamel (el més turístic de la vall). Els nepalins són molt diferents dels indis, són riallers, hospitalaris, però sobretot la societat en si es veu més moderna que a la Índia. La ciutat és caòtica però menys que les de la Índia, hi ha molta policia, entre ells moltes noies, i alguns dirigeixen el trànsit (uau!)
> L'endemà vam visitar la Durbar Square (7,5 euros!!), amb una targeta que ens van donar vam poder entrar a la nit també.
> Més tard vam anar a veure una zona de crematoris i temples hindús (Pashupatinath). Al temple principal només hi poden entrar els hindús.
> Vam dinar en un bareto apartat del tot, els plats eren molt picants, vam provar el "momos", una espècie de raviolis, però no ens va fer el pes. Els amos del bar eren molt simpàtics i amb ells vam poder parlar sobre les diferències entre el Nepal i la Índia. Després vam anar a l'estupa de Boudha, però no hi vam entrar, ja que els del bar ens havien dit que era molt més maca la de Swoyambhunath, que la visitariem més endavant.
> L'endemà vam anar a Bhaktapur: és un poble mooolt tranquil, pràcticament no hi ha trànsit i els carrers semblen trets de l'edat medieval. És molt xulo! La Durbar Square és més maca que la de Kathmandu.
> Per la tarda vam anar fins a Chiangu Narayan, un temple poc turístic, però val la pena perquè el trajecte amb bus recórrer un paisatge molt maco entre camps d'arròs. A Bhaktapur, vam sortir de nit a veure què s'hi coia als carrers, i ens vam trobar amb una processó! Semblava que veneréssin a un sant, però no sabem de què anava, tothom portava molt d'incens, vam acabar perfumats!
> L'endemà (ahir) vam tornar a Kathmandu, justament aquesta setmana ha coincidit amb el Festival Indra Jarta de la ciutat. Ahir era l'últim dia d'aquest festival, i el més espectacular. Sortia al carrer la deessa Kumari, una nena que viu en un temple de la Durbar Square tot l'any, i només surt al carrer en ocasió d'aquest festival. A més a més, també l'acompanyaven dues deesses més, la filla de Shiva i una altre. Als carrers hi havia mils de persones per assistir al festival, hi havia música, gent disfressada, i després de veure com tornaven la Kumari al temple, vam poder veure una dansa de màscares.
>
> Ara ens queda un dia i mig per estar aquí a Kathmandu, dimarts al migdia marxem cap a Delhi.
>
>
>
>
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)
Entrades
