Amb una motxilla gran i una petita en vam tenir prou per posar tot el necessari per passar una nit al cim del volcà Ijen. Vam sortir a les 6 amb un bemo i sense esmorzar, junt amb l'Aitor i l'Anggit. Tots els bemos que vam haver d'agafar els vam pagar a preu de local.
Al segon bemo li vam pagar un extra perquè ens deixés al punt de partida dels treballadors de l'infern. Teníem dues opcions:
1. Caminar 10 km. fins al punt d'entrada al volcà.
2. Pujar al camió dels treballadors i després començar la caminata.
Vam escollir la segona. Cal dir que la majoria de gent contracta un tour que et porta amb jeep fins al mateix lloc. Un cop arribats a la taquilla vam pagar 100.000 rp. per persona i vam iniciar una dura pujada d'una hora i mitja.
A mitja pujada la Lourdes va patir un mareig i mal de panxa, però es va recuperar ràpidament estirada a terra, tot seguint les indicacions d'un metge francès.
Un dels treballadors, el Ribut ens va voler acompanyar tot el camí (després el vam recompensar entre tots). A uns metres d'arribar, hi ha un petit "bar" amb una taula i quatre coses per menjar. En aquell moment ens va revifar molt un te calentó per continuar.
La idea era quedar-nos a dormir allà al costat, en una mena de refugi per universitaris que, traduït vindrien a ser quatre parets de mala mort amb unes condicions de salubritat infectes. A més a la nit la temperatura baixa fins al 5-10ºC; i vam acordar pagar 100.000 rp. (6,5€) entre tots. Un cop negociat vam continuar fins arribar finalment al cim. A dalt de tot hi ha un cartell que especifica que no pots baixar pel camí on van els treballadors, però nosaltres després de dubtar una mica i seguint els consells del Ribut, mossegar un tros de tela mullada i respirar únicament per la boca, vam decidir baixar.
El volcà Ijen està a 2.400 metres d'altitud, el terra és de color groc i permanentment hi ha un núvol tòxic suspès en l'ambient. Durant el camí ens anàvem trobant amb aquells homes prims i forts que baixaven quilos i quilos de sofre. Vam poder veure de prop com extreien les roques de sofre amb les seves pròpies mans, la majoria d'ells són joves, ja que l'esperança de vida és de 45 anys. Carreguen entre 70 i 100 quilos de sofre amb cistelles de vímet, que sorprenentment aguanten aquest pes. Així un bon dia de treball és ni més ni menys pujar i baixar el camí 3 vegades, fins deformar-se les espatlles amb un total de 210 quilos diaris per persona, a 1000 rúpies al quilo. Esfereïdor. En un dia poden cobrar 210.000 rúpies (13,80€).
Els treballadors l'endemà no havien de tornar al volcà perquè era festa local, així després d'estar unes 3 hores al bar on hi havia el refugi, amb l'Anggit i l'Aitor no ens va quedar més remei que desfer el camí i tornar a pujar al camió dels treballadors, aquest cop carregat de sofre. Unes simples galetes maria van omplir de somriures aquell trajecte.
http://mochilaparcheada.blogspot.com.es/2014/08/ijen.html
Al segon bemo li vam pagar un extra perquè ens deixés al punt de partida dels treballadors de l'infern. Teníem dues opcions:
1. Caminar 10 km. fins al punt d'entrada al volcà.
2. Pujar al camió dels treballadors i després començar la caminata.
Vam escollir la segona. Cal dir que la majoria de gent contracta un tour que et porta amb jeep fins al mateix lloc. Un cop arribats a la taquilla vam pagar 100.000 rp. per persona i vam iniciar una dura pujada d'una hora i mitja.
A mitja pujada la Lourdes va patir un mareig i mal de panxa, però es va recuperar ràpidament estirada a terra, tot seguint les indicacions d'un metge francès.
Un dels treballadors, el Ribut ens va voler acompanyar tot el camí (després el vam recompensar entre tots). A uns metres d'arribar, hi ha un petit "bar" amb una taula i quatre coses per menjar. En aquell moment ens va revifar molt un te calentó per continuar.
La idea era quedar-nos a dormir allà al costat, en una mena de refugi per universitaris que, traduït vindrien a ser quatre parets de mala mort amb unes condicions de salubritat infectes. A més a la nit la temperatura baixa fins al 5-10ºC; i vam acordar pagar 100.000 rp. (6,5€) entre tots. Un cop negociat vam continuar fins arribar finalment al cim. A dalt de tot hi ha un cartell que especifica que no pots baixar pel camí on van els treballadors, però nosaltres després de dubtar una mica i seguint els consells del Ribut, mossegar un tros de tela mullada i respirar únicament per la boca, vam decidir baixar.
El volcà Ijen està a 2.400 metres d'altitud, el terra és de color groc i permanentment hi ha un núvol tòxic suspès en l'ambient. Durant el camí ens anàvem trobant amb aquells homes prims i forts que baixaven quilos i quilos de sofre. Vam poder veure de prop com extreien les roques de sofre amb les seves pròpies mans, la majoria d'ells són joves, ja que l'esperança de vida és de 45 anys. Carreguen entre 70 i 100 quilos de sofre amb cistelles de vímet, que sorprenentment aguanten aquest pes. Així un bon dia de treball és ni més ni menys pujar i baixar el camí 3 vegades, fins deformar-se les espatlles amb un total de 210 quilos diaris per persona, a 1000 rúpies al quilo. Esfereïdor. En un dia poden cobrar 210.000 rúpies (13,80€).
Els treballadors l'endemà no havien de tornar al volcà perquè era festa local, així després d'estar unes 3 hores al bar on hi havia el refugi, amb l'Anggit i l'Aitor no ens va quedar més remei que desfer el camí i tornar a pujar al camió dels treballadors, aquest cop carregat de sofre. Unes simples galetes maria van omplir de somriures aquell trajecte.
http://mochilaparcheada.blogspot.com.es/2014/08/ijen.html
Entrades
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada