Camí del Bromo

Deixem la caòtica Yogyakarta per passar uns dies d'aventura al cercle del foc de Java. El primer objectiu és anar al Bromo. Sabem que arribar a aquests volcans és complicat si pretens fer-ho pel teu compte, així que des de casa vam reservar bitllets de tren per anar fins a Surabaya. De tours organitzats en trobem molts al barri principal de Malioboro, que et porten fins als peus del volcà per 180.000 rp. (12€)

Després de 5 hores de tren, comprem bitllets a la mateixa estació per anar cap a Probolinggo, però tenim mala sort i ens toca esperar 3 hores que les aprofitem per dinar. Un cop a Probolinggo agafem un Bemo (mini-bus) perquè ens porti fins l'estació de bus. En aquest lloc no et pots fiar gaire de ningú, ja que tots volen treure profit. Així que descobrim que ens deixa a 1km de l'estació i davant d'una oficina de turisme per vendre'ns l'excursió al Bromo. Anem caminant fins l'estació, però resulta que és molt tard i no hi ha busos públics. Molts motoristes s'ofereixen a portar-nos per uns preus desorbitats. Al final un d'aquests davant les nostres negatives a viatjar en moto de nit, ens diu que l'acompanyem a la seva oficina per agafar un bus de turistes per un preu més raonable. Després de 2 hores d'espera a l'oficina i 1h de trajecte, arribem a les 23.00h a Cemoro Lawang i sense saber on dormirem. Trobem un antro per 200.000 rp. (13€ una estafa!!!) on passar 4 hores dormint, fins l'excursió de l'endemà al Bromo (que negociem al mateix hostel). Tot plegat un dia sencer per arribar aquí. Si haguéssim sabut els preus dels busos turístics desde Yogya no hauriem anat per lliure, ja que la diferència de preu, de temps i estrés, no val la pena. 

En el proper post explicarem l'experiència de veure el Bromo i arribar a Banyuwangi.